tanco la porta
i em miro
al mirall.
veig l'home escapçat
i em toca l'home escapçat.
veig les cartes i els mapes
i em toquen les cartes i els mapes.
veig el fum
i em toca el fum.
veig l'infant
i em clavo una agulla.
veig el balbuceig
i em toca el balbuceig.
veig l'ombra
i em toca un cos.
veig el gos que fuig
i em toca, en un segon, que fuig, el gos.
veig la guerra –la porta tancada–
i la guerra no em toca.
veig el forat
i em toca el forat.
veig el fang
i em toca el fang.
veig el sexe
i la porta, oberta
de cos a cos.
veig el fum que s'escola
i em toca el fum que s'escola.
em veig a mi i em toco.
(2000)
Rezension I Buchbestellung I home IV09 LYRIKwelt © Eduard Escoffet